Peresa

La meva peresa és la més ambiciosa de les meves ambicions. Somnia amb un imperi on mai hi surt el sol, i sovint l'assoleix. Agafa moltes vegades la forma d'un fantasma, un fantasma fet de llençols que es creix i es multiplica en mil flassades, i em sotmet sota la seva feixugor, immobil. La seva força destrueix totes les activitats que l'ambició ha apunta a la meva agenda. Em provoca una vaga general existencial. Ja no em permet ni pensar, només divagar. Voldria cridar però només puc badallar. Voldria seguir escrivint però ella m'impedeix descriure-la. Com l'amort anula la meva voluntat. Estic emperesonat, i no puc escapar.