Somni amb Nick Cave

A un auditori hi tocava na PJ Harvey, però a mi ni m'anava ni em venia i vaig sortir a fora a fumar-me un cigarret. Mentre fumava veia un tipo mig amagat  entre els arbres que em mirava, portava els cabells llargs i negres, malgrat tenir unes entrades que revelaven la seva avançada edat, i portava un contrabaix a l'esquena; era en Nick Cave. S'acostava cap a mi, sortint d'entre les penombres, procurant que no el vegessin massa, guaitant el cap per vigilar el seu voltant, com encongit, en part pel pes del contrabaix, en part per la seva pretensió d'home camuflat. Em preguntava que tal ho feia la PJ, si feia molt soroll o què. Jo li deia que no ho feia malament, que estava bé, tot i que a mi ja em veia, aquí fora fumant. És clar, és clar, rumiava en Nick Cave. I que s'ha enrollat amb algú, em pregunta de cop. A mi m'agafa despistat i li dic que crec que s'ha enrollat amb un amic meu abans del concert, però no n'estic segur, no hi posaria la mà al foc, vaja. Però en realitat del que no estic segur és que d'això se'n hagi d'assabentar en Nick Cave, que és l'ex de na PJ Harvey, i se'l veu un poc transtornat. En Cave seguia rumiatiu, i afirmava de cop, gairebé amenaçant, que ell faria molt més soroll que na Harvey, que es preparés tothom i aquella mala puta, perquè a base de violins i altres instruments simfònics faria més renou del que s'havia fet mai. I se'n anava esclatant en rialles de malicia i perversitat.

En Nick Cave no exagerava, el seu concert era una bogeria. Feia tant de renou que semblava deixar a tohom en silenci, estorat. Però hi havia alguna cosa estranya en tot allò. En realitat Nick Cave i el Bad Seeds no eren una banda de música, sinó que es descobrien com una banda de pirates, en que en Nick Cave era el seu embogit capità i allò era un assalt. Tothom fugia de l'auditori, campi qui pugui, per salvar-se dels devastadors sons que ens agredien des de l'escenari. Jo m'amagava sota el seients. El concert era només una excusa per fer-se amb un tresor que hi havia a l'escenari. I en Nick Cave ja poseïa aquell tresor, era l'únic que l'importava, i se'n anava desertant de la seva tripulació, els Bad Seeds, als qui abandonava a traició.

Havia sortit de l'auditori, corrents, com havia fet tothom. I em trobava fugint per les muntanyes acompanyat per algun dels meus amics i reductes dels Bad Seeds.  No sabia a on haviem d'anar ni que haviem de fer, erem a una illa, com a les bones històries de pirates, i en Nick Cave governava l'illa com un dement. Jo seguia en Warren Ellis, dels Bad Seeds, que semblava saber un poc de que anava la cosa, i deia que ens dirigissim muntanya avall cap a la platja. I quan arribavem a la platja ens trobavem amb el vaixell pirata den Nick Cave i els Bad Seeds s'hi amotinaven, el reduïen, l'atrapaven i li estaven a punt de tallar el cap, per traidor. Però en el moment en que en Warren Ellis alçava l'espasa apareixia, d'entre el boscatge, na PJ Harvey amb un vestit de Cat Woman i rescatava al capità de la seva ressentida banda. Jo no ho entenia massa, no sabia que hi feia na PJ Harvey salvant al seu ex, qui no feia més que parlar malament d'ella, i pretendre superar-la musicalment. Només podia suposar que, malgrat tot, malgrat ser un pervers, un traidor  i un dement, ella en el fons l'estimava. Supós que aquest era el vertader tresor den Nick Cave. Fi.

PD: El vídeo és il.lustratiu de com acabava la història, és a dir, després del rescat, després de que ells fugissin, després de que hagin passat els crèdits. El que hi ha després d'un The End.