Il·lusió

Et veia sempre passejant per allà on la meva mirada et cercava. Et descobries per els laberints on t'esperava o en les estacions desolades en que jo em perdia, també als alts terrats on m'enfilava per si et trobava. Et perseguia i et perdia una i altra vegada, però m'agradava la naturalitat amb la que canviaves de pentinat, vestit, rostre, nom o nacionalitat cada vegada que ens creuavem. No m'importava la manera en que t'evaporaves quan més a prop et tenia, perquè cada vegada més a prop et tenia. Fins a tenir-te al meu davant, a una caricia d'atrapar-te. La teva mirada em paralitzava però et volia tocar. I no et podia tocar, perquè jo no hi era; jo era una il·lusió. Jo no era amb tu, sinó encara cercant-te.